Els petits projectes neixen gràcies al suport de moltes persones que el fan realitat, no només som el Ramon i la Isabel qui ha donat vida a l’Esquella, sinó que existeix un cercle important de persones que ens ha ajudat a fer-lo realitat. Breument, volem anomenar-los perquè realment s’ho mereixen:
La familia, que ens ha ajudat amb la logística familiar, emocional i econòmicament. Per aquelles primeres muselines que ens va regalar el J. Per les cares d’estupefacció de la C. preguntant “Però vosaltres sabeu fer iogurts?” A les mares, que han cosit davantals, barrets, cortines; han tret etiquetes de les ampolles. Ens fan carmanyoles de menjar per facilitar-nos la vida, fan de iaia i padrina incondicionals i bé tantes coses més perquè amb les mares mai és suficient l’agraïment.
Al pare, que és conegut familiarment com lo “Traginer de la Cerdanya” i ens porta el carretó, el fogó i l’estufa. I al teu pare, que també està amb nosaltres i el portes amb tu.
Als amics, que ens han donat opinions, idees i consells. Sovint recordem aquell primer Doodle que vam fer per votar el nom que posariem al nostre projecte, mirat un temps després, vam escollir bé amics!
A l’A. i la M. Paraules clau en moments necessaris, abraçades càlides de bones amigues.
A la L. perquè en ocasions els rius es separen i després de recorrer camins diferents es retroben. Les converses, l’equilibri i la búsqueda, sempre amb quatre ulls en els nostres petits que juguen mentrestant amb els tractors.
Al P. i a l’A. que em van donar l’oportunitat de treballar en una empresa amb un grau d’exigència molt elevat i les eines per engegar l’Esquella amb autoconfiança i seguretat.
Moltes gràcies pel que em vau ensenyar i donar, molt probablement l’Esquella és un somni fet realitat en gran part gràcies a vosaltres.
I a l’A. especialment, perquè juntament amb el R. van ser els mestres en la meva carrera veterinària, i trobar bons líders que et guien és una sort inmessurable.
A la J. la nostra veïna d’Olià. “Tanita”, com li diu el Biel. Ella, forma part de les dones que mantenen vius els pobles, ELLES són un gran patrimoni humà de la nostra societat, cuiden les flors, els horts, el bestiar i les persones que les rodegen.
I la meva reflexió és que quan arriba una crisis, tot continua, i tot segueix tenint sentit en la seva vida.
A tu, Ramon, perquè aquestes paraules les escric jo i puc permetre’m la llibertat també de publicar que l’agraïment més gran que li he de donar a la vida, a part de als meus pares per haver-me creat i estimat, és a tu. Jo he trobat l’amor de la meva vida, no tan sols un company sinó l’home amb qui creixo, amb qui somio (després projectem i acabem fent realitat), que m’ha donat tres “masclets” fascinants, que viatjo i que caminarem fins i tot més enllà. Gràcies amor!
I agraïments en podriem donar molts més perquè moltíssima de la gent amb la que ens creuem ens dóna l’oportunitat de reflexionar i d’avançar. Així que aquest últim és per a totes elles, les que queden en l’anonimat però deixen també les seves petjades en la vida dels demés.
